Història

Els orígens

El Ball de Diables de Vilafranca del Penedès és un ball típic de la cultura popular catalana. Es basa en una representació entre la lluita del bé i del mal, representats per l’àngel i els diables, respectivament.

La primera referència a Catalunya sobre una interpretació de lluita entre àngels i diables es remunta a l’any 1150, durant la celebració del casament del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV amb Peronella d’Aragó. Posteriorment, durant els segles XV i XVI, trobem lluites entre àngels i diables en diverses processons de Corpus de Catalunya. En algunes representacions un drac acompanya els diables. Al final de l’actuació, drac i diables seran aniquilats per l’arcàngel Sant Miquel.

A Vilafranca hi ha referències de principis del segle XVII sobre la presència del drac i cinc diablots, però no s’especifica textualment que hi hagués hagut alguna representació de lluita entre el bé i el mal. Sí que hi trobem, si més no, alguns indicis: en alguna processó de Corpus de principis del segle XVII, darrere el drac i els cinc diablots hi anaven 150 infants vestits de blanc amb una corona de roses al cap i una creu al davant amb un Crist crucificat.

Naixement del Ball

El 1815 tenim la primera referència escrita de la presència del ball de diables com a tal a la Festa Major de Vilafranca. El ball de diables era una representació de teatre de carrer on uns diables dirigits pel Llucifer i la Diablessa, acompanyats de dos sords timbals, anaven encenent carretilles i recitant versos satírics per allà on passaven. En alguns moments del recorregut, els diables, l’arcàngel Sant Miquel i l’àngel tenien unes picabaralles dialèctiques que acabaven amb la victòria de les forces del bé.

Manuel Milà i Fontanals va recollir els versos satírics i l’entremès que representaven els diables al segle XIX. En aquests textos s’hi poden apreciar moltes referències a la Guerra del Francès, ja que en molts versos es pronuncia el nom de Josep Bonaparte (Pepe Botella). Hi trobem també una clara estructura militar, amb personatges anomenats “Alférez” i el “Borrón” (mot provinent de la paraula francesa “boureau” que significa botxí).

Els vestits que portaven els Diables de Vilafranca del segle XIX fins l’any 1947 eren monos de treball de sac marró confeccionat, amb caputxa i banyes. El Llucifer i la Diablessa portaven uns vestits que els conferien un rang superior dins el Ball. L’arcàngel Sant Miquel portava un vestit blau cel amb una corona de rei i una llança, mentre que l’àngel portava un vestit blanc de lli amb una corona de flors i una espasa.

Principis del segle XX

A principis de segle XX el Ball de Diables comença a patir una forta decadència. Ja a finals del segle XIX l’entremès que es representava estava molt malmès, recitat mig en català i mig en castellà. Sovint resultava difícil d’entendre. Claudi Mas i Jornet va escriure un nou entremès l’any 1895, però els propis diables el van rebutjar per estima a l’entremès antic i tradicional. Els vestits també estaven molt malmesos, fet que va comportar que en algunes ocasions el Ball de Diables de Sant Quintí de Mediona els hi cedís els seus conjunts.

Durant els anys 20 i 30 el Ball de Diables de Vilafranca va tenir els seus alts i baixos. A vegades no s’havia representat l’entremès i fins i tot en alguna Festa Major s’havien contractat altres balls de diables d’un altre municipi per aportar més qualitat a la festa.

Un exemple d’aquests alts i baixos el tenim l’any 1943, quan els membres del Ball van decidir no sortir a la Festa Major per problemes amb els vestits. Arran d’aquest fet va sortir una colla de joves del V.A.C. (Vida Alegre i Campesina) llogant uns vestits a una casa de disfresses de Barcelona i substituint el Ball de Diables de Vilafranca.

L’any 1947 es van confeccionar vestits nous de color vermell per als diables. El conjunt nou del Llucifer i la Diablessa va passar a ser d’un blau molt fosc. L’estructura i la posada en escena era la mateixa que la del segle XIX amb alguns arranjaments dels mateixos diables per apropar l’entremès a l’època actual.

Després de la dictadura

L’any 1968 un grup de joves de Vilafranca es van fer càrrec del Ball de Diables i el van transformar completament: van canviar els vestits i van crear un entremès totalment en català, que encara es recita actualment. Aquest entremès té la peculiaritat d’incorporar un personatge nou: el Pelegrí, que simbolitza la humanitat. Els diables, amb els set pecats capitals, inciten el Pelegrí, que cau en la temptació. Al final de la representació, un àngel apareix per salvar-lo de les forces del mal.

A partir d’aquesta època el Ball de Diables també va començar a realitzar actuacions fora de Vilafranca, com per exemple correfocs a nombrosos municipis del territori català i de l’estat espanyol. Fruit d’actuacions, molts joves d’aquests municipis es van engrescar i van crear la seva pròpia colla de diables. Els anys setanta i vuitanta, doncs, van ser de molta activitat.

Als anys noranta va continuar el mateix ritme d’actuacions, en aquest cas també fora del territori espanyol: el Ball de Diables va actuar a França i Portugal.

L’any 1991 el Ball de Diables de Vilafranca va organitzar el seu primer Correfoc a la vila. Es tractava d’un espectacle amb molta pirotècnica i que de seguida es va fer un lloc important dins la Festa Major vilafranquina.

L’any 1995 van organitzar la “1a Mostra de Balls de Diables Centenaris i amb Parlaments de Catalunya”, un acte on es van agrupar les 8 colles de diables de Catalunya que conservaven l’entremès de la lluita entre el bé i el mal. D’aquest acte va néixer la Coordinadora de Balls de Diables Centenaris amb Parlaments de Catalunya, amb la voluntat de preservar les característiques dels ball de diables de caire més històric i tradicional.

Principis del segle XXI

L’any 2003 els mateixos diables van reinventar el Correfoc transformant-lo en el “Ball de Foc”, un espectacle teatral i pirotècnic que narra l’obsessió d’un alquimista per dominar el foc infernal dels diables.

Des de l’any 2008 el Ball de Diables de Vilafranca organitza cada 30 d’abril (vigília del Dia del Treballador) el “Diabòlic”. L’acte pretén fer difusió a la vila dels diferents elements culturals del món del foc dels Països Catalans, convidant dues colles de diables i una bèstia de foc del territori.

Els darrers anys

El 2013 el Ball de Diables de Vilafranca va organitzar el COET (Certamen Obert de Pirotècnia Tradicional) amb la intenció de convertir-lo en un certamen bianual. El COET és una jornada de convivència lúdica, cultural i de divulgació sobre la cultura del foc i la pirotècnia tradicional dins l’àmbit català, amb la presència de professionals, especialistes del sector i diferents elements del folklore del foc.

També l’any 2013 els diables van organitzar, per primer cop des de feia molts anys, una revetlla de Sant Joan a Vilafranca, amb la intenció de recuperar aquesta festivitat tradicional que gira al voltant del foc a la vila. Actualment, però, el Ball ha deixat d’organitzar la revetlla.

El 2013 va significar l’inici d’una renovació del Ball de Foc, canviant-ne el format i els personatges per tal de millorar-lo i fer-lo més atractiu de cara als espectadors. El Ball de Foc és un dels actes més importants de la Festa Major de Vilafranca, que anualment aplega al voltant de 10.000 persones.

El bicentenari

L’any 2015 es va celebrar el Bicentenari del Ball de Diables de Vilafranca amb una presència continuada a la Festa Major. És per això, que el Ball va programar diferents actes, més enllà dels que ja organitza anualment, com la XVIII Mostra de Balls de Diables Centenaris amb Parlaments de Catalunya, Sant Joan, una exposició sobre els 200 anys i la Diada del Bicentenari, entre d’altres.

També l’any 2015 es va editar un conte infantil, anomenat “El Ball de Foc”, on s’explica la història que hi ha darrere l’enfrontament que tenen els diables amb l’alquimista Silè cada u de setembre pels carrers de la vila. El conte va ser il·lustrat per la jove vilafranquina Mireia Andrade.

A més a més, aprofitant la celebració del Bicentenari, es va renovar la imatge gràfica del Ball, dissenyada per l’estudi vilafranquí Ladyssenyadora. També es va crear una nova línia de marxandatge.