L’any 2020 la Festa Major de Vilafranca s’ha hagut de reinventar de cap a peus i refugiar-se en el simbolisme dels elements culturals que fa tants anys que la conformen.
És per això que el Ball de Diables de Vilafranca presentem l’entremès com encara mai no l’havies vist.

Personatges:

Llucifer, Diablessa, Diables (els 7 pecats capitals), Pelegrí (representant la humanitat) i Sant Miquel

ESCENA I

(Llucifer i la diablessa)

Diablessa

No sé què tens, Llucifer,

príncep dels esperits rebels,

no comprenc els teus anhels

ni quin mal t’han pogut fer.

Llucifer

Calla, diablessa, calla

que em fa pena el meu neguit

que m’enterboleix l’esperit

i em sembla que el cap em balla:

l’home, imatge de Déu

que tenia encadenat,

ha sigut alliberat

per Jesús, únic fill seu.

Això m’arbora i m’exalta,

em turmenta i m’enrabia;

no és per a l’home el que volia

puix tenia l’esperança

de satisfer en ell ma venjança.

Diablessa

Llucifer, la culpa és teva;

per massa bo l’has perdut,

has fet el que ell ha volgut,

l’has servit a casa seva…

i, creient-lo a tu encadenat,

dels teus braços Déu l’ha rescatat.

Si Crist amb el sacrifici

de la seva sang preciosa

li treu de sobre la llosa

del pecat original,

persegueix-lo amb desfici,

no el deixis, fes-lo caure

en un pecat capital

que per sempre el tingui en el vici,

lluny de la Cort celestial.

ESCENA II

(els mateixos i els 7 diables)

Llucifer

Raó tens, oh diablessa,

un raig de llum m’has donat

i, tenint-te al meu costat,

l’home serà nostre amb certesa.

Belzebut, Asteroth, Aamon

i els altres diables, veniu…

aneu corrents cap al món

i tempteu el ser que hi viu

com vosaltres sols sabeu,

i pertot arreu escampeu

la luxúria de Sodoma

i els plaers de Roma;

l’avarícia d’un jueu

que un dia vengué Déu;

la ira que l’exalta

i l’odi que porta al crim

fent-lo caure en tan greu falta;

l’enveja que el corrou

i la supèrbia que el mou

a creure’s omnipotent,

o la peresa que el manté

pobre, miserable i dolent !

Diables

Sí, anem…

Sonen els tabals.

Els diables aixequen les forques i encenen uns coets

ESCENA III

(els mateixos més el pelegrí)

(el Pelegrí es posa al centre del semicercle)

Pelegrí

Diuen que la vida

és només un trist “desterro”,

un cansat pelegrinatge,

i que la fi d’aquest viatge

és l’infern o és el cel.

Per què, doncs, aquest anhel,

aquest desig sens mida,

aquest clau en què m’aferro

per seguir en el desterro

si la mort diuen que és vida ?

Si no és difícil escollir,

quin camí he de seguir ?

Luxuria

Ànima que fas l’inici

d’un pelegrinatge breu,

deixa la Llei de Déu,

no tinguis temor del vici;

disfruta de la vida

i del plaer sens mida,

que les dones i l’amor en dansa

és beguda que no cansa.

Supèrbia

La supèrbia és un do

que quasi et farà omnipotent.

Si ets humil, seràs esclavitzat,

apartat i menyspreat per la gent,

perquè ja està provat

que ni carreter sense tralla

ni policia sense bastó.

Avarícia

Si a la riquesa no se li pregunta mai d’on ve,

mata, roba i estafa si convé,

que l’heretge vertader

és el que no té diner;

guarda’l i atresora’l bé,

no t’importi que al teu costat

hi hagi fam i tanta necessitat.

Enveja

Sigues per sempre envejós,

desitja tot el dels altres,

alegra’t de perdre un ull

si el teu veí en perd els dos.

Peresa

Del treball has de fugir

si no vols en la vida patir.

Què en treus d’aprendre un ofici

si és tan fàcil el vici ?

Només per als rucs és el treball,

l’home ha d’anar a cavall.

Gula

Recorda que els bons menjars

s’enduen tots els pesars;

deixa l’aigua sense recança,

que la carn fa carn

i el vi mena la dansa.

Ira

No siguis pacient

o perdràs l’enteniment;

exalta’t i pega el primer,

que, quan no hi val la raó,

ja hi val el bastó.

Pelegrí

Mercès, esperits del bé,

vostres consells jo seguiré.

ESCENA IV

(els mateixos i Sant Miquel)

Sant Miquel

Enrera, esperits infernals

que intenteu escampar arreu

els set pecats capitals;

sapigueu bé i enteneu

que el gran saber de Déu

contra aquests set pecats

té establertes set virtuts

amb què l’home, si vol,

pot salvar-se per si sol;

i amb treball i caritat,

paciència i temperància,

sent cast, generós i humil

pot tenir la confiança

d’haver el cel guanyat.

FI